3. Sèrbia somnia amb Europa

Caravana de cultures 2008

3. Sèrbia somnia amb Europa El primer pas cap a la integració el va fer el mes de juliol lliurant a la justícia Radovan Karadzic, el ‘Carnisser de Sarajevo’, un dels homes més buscats del món i considerat el responsable de la matança de Srebrenica. Amb tot, des de Belgrad s’observa certa divisió, no tothom veu de bon ull la seva detenció. És més, hi ha qui el considera un heroi. Sigui com sigui, aquesta era una de les condicions imposades per la UE per aplanar el camí a la Unió, i Sèrbia ha complert. Per ajudar el país balcànic en aquest viatge, Casa Eslava de Barcelona ha organitzat la primera Caravana de les Cultures. L’objectiu: demostrar al país que una societat multicultural és possible i presentar la capital catalana com un model a seguir. Belgrad s’està recuperant encara de la crisi dels noranta. De fet, només la conservació d’algun edifici bombardejat evidencia el rastre de la guerra. El dolor, però, és present entre la població, que recorda en silenci el terror viscut. “Les últimes eleccions han canviat els ànims de la gent, ara és més optimista”, assegurava Branimir Kuzmanovic, president del districte centre de la capital sèrbia. “S’estan preparant per entrar a la Unió Europea”, assegurava, tot i admetre que el suport encara no és unànime, encara que símajoritari. “El 65% de la població vol entrar a Europa, la resta encara no ho té clar”. Kuzmanovic va evidenciar mostres de nerviosisme quan se li va preguntar per la segregació de Kosovo. “En anglès, en anglès”, deia, per evitar confusions lingüístiques. I és que el serbi, si no es coneix l’idioma, és complicat sense traductor. La ferida de Kosovo “Aquesta qüestió no està tancada i hi ha molt a fer, però la manera de fer serà diferent, o sigui, se segueix però amb una altra estratègia”, afirmava. “La integritat territorial de Sèrbia és molt important i no s’abandonarà aquesta lluita. Tenim opinions molt diferents amb alguns països d’Europa, però això no vol dir que no puguem entrar en diàleg”. Al marge de Kosovo, el representant municipal explicava que Belgrad necessita ara inversió, sobretot en serveis i també en salut, ja que durant deu anys no s’ha invertit ni un sol dinar, la moneda sèrbia. “Ara hi ha en construcció tres hospitals”. L’ecologia, desviar el trànsit de la ciutat pels afores en forma de ronda, i el transport públic són altres de les prioritats que s’ha fixat el govern municipal. Els joves se’n van Una de les principals preocupacions de la República Sèrbia és que els joves se’n van. Els universitaris no troben feina relacionada amb els seus estudis i acaben treballant en d’altres sectors. “Els sous ronden els 300 i 400 euros al mes i amb això no pots fer gran cosa”, lamentava Ivana, una noia que ha viscut cinc anys a Novi Sad, la ciutat del seu pare, però que ara viu a Barcelona. “Un dia m’agradaria tornar, però hi ha moltes coses que han de canviar perquè ara no tenim oportunitats”, afegia. “A Barcelona hi estic bé i puc viure d’una manera normal”. Novi Sad és la tercera ciutat en importància de Sèrbia. La Caravana de les Cultures Una quarantena de persones van participar de la Caravana de les Cultures que Casa Eslava de Barcelona va passejar durant la primera setmana de setembre per tres ciutats sèrbies: Nis, Novi Sad i Belgrad. “Sèrbia comença a obrir-se a Europa i si des d'aquí no donem exemple a aquells països que comencen a obrir-se no tenen cap referent, no saben on mirar per organitzar el seu futur”, explicava Meri Illic, la presidenta de l'entitat que fa tot just un any que ha començat a funcionar a la capital catalana. Illic, d'origen serbi -nascuda a Nis-, fa tretze anys que viu a Catalunya. “Volem presentar la cultura catalana i totes les que conviuen a Barcelona per mostrar un model de ciutat cosmopolita i per demostrar que una societat multicultural és possible”. L'intercanvi cultural era l'eix del projecte. Des de Catalunya hi ha participat l'Esbart d'Horta, músics, actors i escriptors que, a través de les seves actuacions, han volgut demostrar que la cultura uneix. Un dels pilars del viatge han estat les escoles. I és que un somriure no coneix de llengües ni identitats, comentaven des de la Caravana. “Gràcies per venir i començar un procés per demostrar que les diferències culturals no són obstacles, sinó riqueses. Molt aviat, part d'aquesta riquesa d'Europa serà també cultura de Sèrbia”, manifestava Dragoslav Cirkovic, president del districte de Mediana de Nis, durant una recepció a l'Ajuntament del municipi. Nis, eminentment industrial, és la ciutat més important després de la capital sèrbia. A Novi Sad, l'alcalde insistia també en aquest missatge. “La nostra ciutat és coneguda per la varietat de cultures que hi conviuen i per la seva tolerància”. “Per això som una ciutat progressista que mira al futur i a Europa”, sentenciava. L’autobús de Casa Eslava també va fer parada a una Aldea Infantil SOS, un poble de nens orfes situat just a costat de la ciutat de Novi Sad. Va ser inaugurat el 1975. Al 1991, quan va esclatar la guerra de l’antiga Iugoslàvia, hi va haver una gran onada de refugiats procedents de tot el país. Ara hi ha tretze cases i 144 nens i nenes. Allà es van fer pallassos i una exhibició de dansa. Els infants no perdien detall. Quan els nens es fan grans, tenen l'opció d'anar a la universitat. “Tenim alguns pisos a la ciutat perquè puguin continuar el seu camí”, explicava la directora del centre, Vidoje Raluovic. “Els nens continuen la seva vida, formen la seva família, però mai no perden el contacte amb el poble perquè sempre col·laboren d'una manera o altra”. “Som tots com una família”, comentava. “Ara tenim ja tres nets”. Els nens que hi viuen van a escola als pobles de costat i es relacionen amb altres nens. “Fan una vida absolutament normal, amb la diferència que ells venen a dormir aquí”, manifestava. “Viuen grups en cases unifamiliars i ells s'ho fan tot”, explica. “Tots els tutors estan enfadats amb Espanya perquè els nois i noies no es perden cap serial i tots volen anar allà perquè sempre estan alegres i enamorats. També els agrada perquè ho veuen tot molt ben organitzat, net i bonic”, comentava entre rialles. ”És per això que la primera llengua estrangera que volen aprendre és l'espanyol”. L’Institut Cervantes de Belgrad obrirà classes en català La Caravana de les Cultures va visitar també l'Institut Cervantes de Belgrad. El director de la institució, Juan Fernández Elorriga, assegurava que “Barcelona és la gran ciutat pels serbis. Té un efecte d'encanteri”, deia. “El model urbanístic barceloní aquí té molt d'èxit i les exposicions i activitats que organitzem sobre la capital catalana són sempre un èxit rotund”. Elorriaga manifestava que la llengua espanyola té molta demanda a la capital amb 2.000 alumnes inscrits anualment “que són molts”, exclamava. De moment no s'ensenya català, però en un futur immediat s'obriran classes. Balanç del viatge i inici de contactes A la tornada, la presidenta de Casa Eslava es mostrava plenament satisfeta dels resultats obtinguts. “Hem complert més objectius dels que ens havíem fixat”, comentava Meri Illic. “Hem iniciat contactes per tirar projectes endavant. Hem fet contactes informals amb el Ministeri de Cultura per començar una col·laboració entre Catalunya i Sèrbia, que tindrà continuïtat amb una visita de Casa Eslava i autoritats catalanes d’aquí a dos o tres mesos”. “També encetarem un projecte d’igualtat de gènere amb els tres ajuntaments que hem visitat. Els hem estès la mà en aquest tema perquè per ells encara és molt nou. Entre els objectius del nou Govern serbi hi ha el de crear un departament d’igualtat al ministeri de Benestar”, ha assegurat. A banda de tot això, Casa Eslava també s’ha reunit amb associacions de refugiats i amb ONG que intervenen al país. “No només hem presentat la cultura catalana i d’altres que conviuen a Barcelona, sinó que a més hem aconseguit que totes les persones que s’han implicat en aquest projecte no vegin Sèrbia com un país llunyà, sinó com una cultura europea que tenim a costat i que té molts punts en comú amb la nostra”. LAURA BALCELLS | Enviada especial a Sèrbia Publicat 21/09/2008 20:41h